Nosaltres hi aportem la presència amb aquest altre poema:
Somni de temps absent
Somni de temps absent
com el núvol que s'enlaira
en un dia massa ple
de sol.
Mai més no caminaré
enllà d'aquest sender
que em convida a seguir-lo.
Ancorada a la porta que
aixopluc em dóna, ja no puc
deixar de ser el que sóc.
I ja no sé si en vull fugir
o deixar que corpresa,
m'empresoni.
Podeu fer arribar vídeos, fotografies o qualsevol homenatge a la poesia a la ILC, o simplement, escampeu, com si fossin flors de primavera, la poesia per la xarxa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada